Bloc d'en Miquel Quintana

El passat dimarts, 14 de desembre, en Bernat ens va dir “adeu”. Va marxar del nostre costat. Ens ha deixat a tots molts colpits perquè tant sols tenia sis anys.
Feia ja un temps que ens ho havia advertit. Que marxaria. Que marxaria però amb l’idea de que la seva imatge, la seva rialla, la seva forma de ser continuaria al nostre costat. Realment així ha estat. De sobte ha decidit emprendre un viatge tot sol, sense l’ajut de la seva mare ni el del seu pare, Carolina i Jordi. Un infant valent.

Gairebé l’he vist néixer. Al menys vaig poder veure com a Carolina li creixia la panxa. L’amagatall d’en Bernat durant nou mesos. En Jordi, cofoi, comentava que li feia molta il•lusió ser pare. Carolina, com a dona i futura mare, ho suportava amb molta felicitat. Va decidir aparèixer en Bernat. El vaig anar veient com es feia gran. Anava creixent i es feia un nen. Un xicot. Acompanyava en Jordi a alguns actes però se li feien pesats. Deuria pensar què havia fet ell per suportar un discurs de l’alcalde, els actes per inaugurar unes pistes esportives, assistir com espectador a un partit de basquet o d’altes esports. I seguia creixent fins que al grup si va afegir na Laia. La seva germana.

El temps va anar passant fins que ara fa aproximadament un any li van diagnosticar una greu malaltia. Ha estat lluitant contra ella de forma rigorosa i ferma. Al principi va estar un xic tristot però amb la inconsciència conscient d’un infant va saber fins i tot donar ànims a tota la família. A l’escola on estudiava jugava amb els seus companys de la mateixa forma. Va saber transmetre la part més lúdica dels infants a tots els adults que l’envoltaven.

Malauradament, com he dit al principi, dimarts ens va deixar. Avui, acompanyant a na Carolina, en Jordi, la resta de la família i molts, molts amics, hem assistit a la cerimònia de comiat. Ha sigut molt emotiu. S’han vessat moltes llàgrimes per la seva partida però en el cor de totes i tots ha quedat encunyat el record d’aquell infant de mirada fixa i profunda, entremaliada, dolça, tendra. La mirada d’un infant. La d’en Bernat.