Bloc d'en Miquel Quintana

El tripartit va fixar com a objectiu per aquesta legislatura aconseguir 40 traspassos, 10 per any, d'acord amb el nou Estatut. En la primera Comissió Bilateral, del 26 de febrer de 2007, Joan Saura va lliurar als representants de l'Estat el llistat d'aquests 40 traspassos. Cal recordar que el febrer de 2004, Joan Saura va explicar que el Govern exigiria 97 traspassos, d'acord amb l'Estatut (del 1979), les sentències del Tribunal Constitucional i l'aplicació de l'article 150.2 de la Constitució. Després de gairebé tres anys, el balanç d'aquest llistat de 40 traspassos és el següent: 4 s'han complert, 5 estan incomplets i 31 resten pendents.

Però el temps no avança i ho podem veure:

21/03/07: Joan Saura: "Podem afirmar que l'Estatut s'està desenvolupant amb normalitat i de manera constant, amb seriositat, rigor i seguint les previsions establertes".

21/05/08: "El conseller Saura es reunirà la setmana vinent amb la ministra Salgado per negociar una agenda concertada sobre el desplegament de l'Estatut"

28/04/09: "Joan Saura demanarà tancar traspassos i agenda concertada que desenvolupi Estatut".

Però la autèntica realitat és que els grans traspassos estan tots pendents i en la seguent llista els descriuré:

*Inspecció de treball. És un dels exemples més clars dels incompliments i dels enganys del Govern espanyol i del Govern de la Generalitat en matèria d'autogovern. 17/07/2007. La Comissió Bilateral "dóna llum verda" al traspàs i acorda crear la ponència.

• 10/01/2008. La Comissió Bilateral "aprova el traspàs" i anuncia que es farà efectiu el 30/06/08

• 30/07/2008. La Comissió Bilateral "aprova (de nou) el traspàs" i anuncia que es farà efectiu l'1 de juny de 2009
• 21/07/2009. La Comissió Bilateral "dóna llum verda" al traspàs i anuncia que es farà efectiu el març de 2010

*Rodalies i regionals. Zapatero va prometre que el traspàs es faria efectiu l'1 de gener de 2008. Abans de l'estiu, els dos governs van acordar el traspàs per l'1 de gener de 2010. Ara bé, l'acord té moltes incògnites i a més és incomplert:

*S'oblida de regionals, tot i que l'Estatut és categòric a l'hora d'establir que la Generalitat té la competència exclusiva sobre "els transports terrestres de viatgers o mercaderies per ferrocarril que transcorrin íntegrament dins del territori de Catalunya".

*No es preveu el traspàs de la gestió del servei Avant d'alta velocitat.

*No es preveu el traspàs de les infraestructures. El Govern accepta una transferència del servei sense capacitat de control de les vies ni les catenàries ni les estacions, que seguiran en mans d'ADIF.

*Cal demanar el traspàs de la titularitat de les infraestructures interiors de Catalunya i l'encomana de gestió de les infraestructures d'interès general.

*Fins al 2011, la Generalitat no podrà decidir res. Es limita a subrogar el contracte programa que Foment té subscrit amb Renfe. No el pot alterar.

*En cas de conflicte entre l'ens gestor (des de l'1 de gener dependent de la Generalitat) i ADIF (ens dependent del Govern espanyol), el ministeri de Foment farà d'àrbitre.

*Gestió de l'aeroport del Prat / traspàs dels aeroports de Girona, Reus i Sabadell. No hi ha cap avenç.

• En el cas del Prat, el Parlament va aprovar que en l'organisme que gestioni l'aeroport de Barcelona les institucions catalanes hi tinguin la majoria determinant. No obstant això, en el Pacte d'Infraestructures hi va desaparèixer el concepte "majoria". El text del tripartit, per tant, va enrere respecte el que havia aprovat el Parlament, i consolida la posició del Govern socialista espanyol i el seu ministre de Foment, José Blanco. Ara, el Govern espanyol ha promès fer públic el nou model de gestió abans de final d'any i ja ha concretat que es crearà una societat matriu que substituirà AENA, en la qual no estaran les comunitats autònomes, i en l'aeroport del Prat hi haurà una gestió individualitzada on el 51% serà per AENA i per tant, les institucions catalanes seran minoritàries. El Govern espanyol només promet una posició determinant, és a dir, una minoria de bloqueig, quan el que li cal a Catalunya és una majoria determinant per poder decidir un futur ambiciós per al Prat i evitar que es converteixi un aeroport low cost.
• El Pacte d'Infraestructures tampoc no concretava els terminis de traspàs dels aeroports de Girona, Reus i Sabadell, cosa que significa que el tripartit no té intenció de reclamar-los a curt termini, tot i que la llei d'aeroports aprovada pel Parlament indica que el traspàs s'ha de fer efectiu abans d'acabar aquest 2009.
  

*Beques. A dia d'avui, no hi ha cap avenç tot i que se'n va començar a parlar l'any 2004, abans fins i tot, d'aprovar-se el nou Estatut.

Per tal de desplegar diferents aspectes de l'Estatut, es fa necessari la reforma de diferents normes de caràcter estatal per tal d'adequar-les al nou repartiment competencial sorgit del nou text estatutari. Unes reformes legislatives que el Govern del PSOE té completament aturades. Però no només això, sinó que moltes de les normes que ha impulsat el Govern Zapatero han entrat en col·lisió amb el marc competencial de Catalunya recollit a l'Estatut. És a dir, el Govern espanyol legisla com si el nou Estatut no existís. El tripartit acostuma a reaccionar negant primer l'evidència de la invasió competencial, per després acceptar-la i anunciar que negociarà amb l'Estat per ajustar la normativa estatal a l'Estatut. Al final, però, la invasió competencial es consolida i la negociació no dóna cap fruit. I això perquè el mateix tripartit és qui ha votat a favor de les lleis invasores, per la seva dependència del PSOE.

Alguns exemples de normes de l'Estat que vulneren l'Estatut:

*Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes (LOFCA) i Llei pel qual es regula el sistema de finançament de les comunitats autònomes de règim comú.

*FROB (Fons de Reestructuració Ordenada Bancària). És el darrer de les vulneracions de l'Estatut. Amb l'excusa de donar solidesa al sistema bancari es vol laminar les competències exclusives que té Catalunya en matèria de caixes d'estalvi. Els 25 diputats del PSC-PSOE hi van votar a favor, i el tripartit no ha presentat recurs d'inconstitucionalitat, tot i la claredat del dictamen del Consell Consultiu.

*Pressupostos Generals de l'Estat 2007, 2008, 2009 i 2010 (Incompliment de la Disposició Addicional Tercera). - Llei pel Desenvolupament sostenible del medi rural.

*Llei de la Dependència

*Reial Decret d'Implantació de la tercera hora de castellà a primària.De la mateixa manera que el Govern del PSOE ha seguit legislant com si l'Estatut no hi fos, també ha seguit duent a terme l'activitat de foment (subvencions) sense tenir en compte el repartiment competencial de l'Estatut. L'article 114 de l'Estatut estableix que, en les matèries de competència exclusiva, correspon a la Generalitat l'especificació dels objectius als quals es destinen les subvencions estatals i comunitàries territorialitzables, i també la regulació de les condicions d'atorgament i la gestió, incloent-hi la tramitació i la concessió.

La realitat ha estat que el Govern espanyol ha envaït les competències exclusives de la Generalitat en àmbits com la formació ocupacional (amb sentències del Tribunal Constitucional a favor de la Generalitat), les polítiques de família (el xec naixement de 2.500 €), les polítiques d'habitatge (ajuda de 210€ mensuals per a joves per al lloguer), les polítiques culturals, el suport al turisme, els ajuts universitaris, els ajuts a determinats sectors agrícoles, etc.

Precisament, en la Comissió Bilateral del 30 de juliol de 2008, es va acordar constituir un grup de treball sobre l'activitat subvencional de l'Estat, per prevenir invasions competencials a través de l'atorgament de subvencions en àmbits on la Generalitat té competències exclusives. Un any i mig després, no se sap res d'aquest grup de treball.

El President de la Generalitat pretenia retallar l'Estatut del 30 de setembre amb 62 esmenes que afectaven aspectes claus del text amb l'objectiu de buidar-lo de contingut. Com que no totes van prosperar, ara la retallada ve per la via de la no aplicació per part del tripartit d'articles de l'Estatut com:

-art. 5: l'autogovern de Catalunya es fonamenta també en els drets històrics del poble català, dels quals deriva una posició singular de la Generalitat amb relació al dret civil, la llengua, la cultura, la projecció d'aquestes en l'àmbit educatiu, i el sistema institucional en què s'organitza la Generalitat. -art. 59: els càrrecs públics i el personal al servei de l'Estat també ha de comparèixer al Parlament si aquest ho requereix

-art. 110: el dret català preval sobre qualsevol altre, en el cas de competències exclusives. -art. 111: la Generalitat ha de poder establir polítiques pròpies en cas de competències compartides.

-art. 176: la Generalitat no queda vinculada per les decisions adoptades en el marc dels mecanismes multilaterals -art. 210: la contribució a la solidaritat s'ha d'acordar al sí de la Comissió

-disposicions addicionals 8, 9 i 10: concreten la nova cistella d'impostos, el rendiment de la qual ha de permetre finançar els serveis i les competències de la Generalitat (art. 206).P

Per tant la conclusió és que si ens atenem a les xifres, als fets, només es pot parlar de balanç negatiu i d'ineficàcia pel que fa al desplegament de l'Estatut, tres anys i mig després d'entrar en vigor. Els objectius fixats a principi de legislatura no s'han complert (només 4 de 40, és a dir, el 10%) i la majoria de les carpetes que han obert Govern de la Generalitat i Govern espanyol continuen obertes o s'han tancat amb mancances. Aquesta realitat obligarà al Govern català a acceptar traspassos rebaixats durant els propers mesos per tal de maquillar el balanç de cara a la campanya electoral. Els dos casos que exemplifiquen per ara aquestes renúncies són el finançament i el traspàs de rodalies.